EN VALENCIÀ.....

Sí, estic malalt; tinc una malaltia física, ara mateix, què s'anomena CIÀTICA i que em té de ILT (incapacitat laboral transitòria), o siga, de baixa, per no poder ni caminar, i alguna altra malaltia que no és pas física. Sí, sabudes i sabuts, és mental. I la meua malaltia mental, que no és la esquizofrènia, de vegades em deixa molt fotut, sense poder sortir de casa, sense poder parlar amb la gent ni que siguen amigues o amics, o, fins i tot, que m'impedeix menjar.

Ja sé que sona extrany, raret... com vulgueu, però visc amb aquesta malaltia quasi vint-i-cinc anys; això sí, amb tractament psiquiàtric i psicològic, que no és el mateix. El psiquiatra em regula una medicació que em permet viure, més o menys bé i el psicóleg m'ajuda a aprendre de mi, dels i les demés i ferramentes per a poder desenvolupar-me en un món on, si deixes de ser un instrument de producció-consum ja no hi aprofites.

Ningú sap l'infern pel que hom passa a no ser que conega algú o que passe per ahí. Sense recolzament social, sense suport administratiu, sense ajut en el món laboral on anem d'amenaça en amenaça per les "baixes" quan estem en crisi; sense amigues i amics que estiguen al teu costat quan pitjor estàs i només penses en suïcidar-te perquè tot et fa fastig; perquè no hi ha ni un telèfon al qui telefonar i que t'escolte una persona "especialista" que puga ajudar-te en l'angoixa..... quines paraules!!! Angoixa, soledat, por, inutilitat.... que formen part del bagatge diari i que no pots exorcitzar de la teua vida!!!.

En el rostre de la gent encara s'amaga un somriure davant allò que els expliques; en el fons tens moltes bones paraules però només ets un personatge que "no vol treballar". En la ment de moltes persones ets la cosa rara del barri, que de vegades riu tot sol pel carrer o se't troba plorant, tot sol també, sense que vulgues respondre'ls cap pregunta.

Aquesta setmana s'hi celebra la Setmana per la Salut Mental. Aquest petit escrit el dedique a totes aquelles persones amigues -o no- que puguen llegir i sentir-se identificades.

Perquè no som BANCS a qui han de "rescatar" sinó PERSONES QUE NECESSITEM de somriures, de mans amigues, de passejos silenciosos, d'invitacions a sopars o a dinars..... PERQUÈ SOM!!! i, sobre tot, perquè som més importants que les entitats bancàries que volen omplir de diners!!!! perquè les nostres vides valen més que  UN EURO i que MIL MILIONS. Perquè som millors que Bankia, Bancs d Valensssssia, etc..... Per tot això i més...

JO EM SOLIDARITZE AMB TOTES AQUELLES PERSONES QUE SÓN COM JO, QUE SENTEN, VIUEN, PATEIXEN, PLOREN,,, COM JO!!!!

I sí, ja estic fart de rescats, de bancs, de banquers i de la mare que ho ha parit tot!!!! ja estic fart de la dreta feixista del PP, de Rajoy, de la Saenz, de la Cospedal....... FART. També ho estic dels Rubalcaba, etc.,

Necessite un espai on poder VIURE i respirar aire pur. Tot el demés, i permeteu-me la expressió, que SE'N VAJA A LA MERDA!