Hi havia una vegada una nena enamorada d'un magnolier. El magnolier estava enmig d'un jardí, i la nena es passava dies sencers mirant-lo.
Des de dalt, perquè vivia en l'últim pis d'una casa que donava a aquest jardí, i des d'un finestró que era l'única obertura sobre aquell lloc. La nena era molt petitona, i per veure l’arbre havia de grimpar a una cadira on la sorprenia la seva mare, que es posava a cridar: “Déu meu, caurà, cauà a baix!”.
El magnolier era gran, i grans eren…
ContinuarAñadido por Vicent B. en marzo 10, 2016 a las 1:59am — 1 comentario
Bienvenid@ a
La Comunidad de Sin-Límite
© 2024 Creado por Fundación TLP. Tecnología de